L’ozó per a combatre el Anisakis en els residus a bord
L’ozó s’ha demostrat com un eficaç sistema per a la neteja a bord, de vaixells pesquers. És capaç d’eliminar olors dels ambients de treball i càmeres, a més de perllongar la conservació i frescor de les captures. Ja es coneix la seva efectivitat per eliminar els paràsits, com és el cas de l’Anisakis, encara que la seva aplicació va més enllà.
Els residus pesquers són un focus d’infecció i propagació de paràsits al mar. Per això han estat necessaris diversos estudis de gestió d´aquests paràsits.
El 2011 es va concloure un treball de dos anys dut a terme per la Cooperativa de Armadores de Vigo (ARVI), on es va dissenyar i fabricar un prototip que permetia la trituració i devolució al mar de residus pesquers completament depurats i lliures de paràsits.
El prototip es va instal·lar en diversos vaixells amb port en bases espanyoles, adscrits a ARVI, i que pescaven en el calador comunitari del Gran Sol.
El projecte d’investigació, que va triar el lluç comx a espècie objectiu, va pretendre inicialment aconseguir la depuració de les restes orgàniques mitjançant l’ús de radiació ultraviolada (IGUV). Aquest tipus de radiació presenta una gran capacitat per destruir microorganismes al afectar, entre d´altres estructures, el material genètic, el que impedeix la multiplicació i viabilitat de les seves cèl·lules radiades.
No obstant això, després de diverses comprovacions, aquests equips van presentar alguns efectes negatius. La pasta resultant de la trituració dels residus depurats, presentava una alta terbolesa i una alta granulometria dels trossos obtinguts.
Després d’aquests resultats es va optar per complementar l’experimentació d’aquest equip amb la introducció de l’ús d’ozó, amb una activitat com a potent desinfectant, que es va revelar com a compost “idoni” per al procés de depuració.
Després de diversos exàmens i de la realització de diversos prototips, l’esforç es va centrar en el disseny d’un generador d’ozó in situ. De totes les proves realitzades, va resultar el disseny d’un sistema d’inertització. Aquest sistema va ser el que va mostrar un major rang d’efectivitat.
